Sobre l'exposició

Amb el meu grup de treball, vam exposar les idees del text de Marina descrites a l'entrada anterior. Si haig de fer una valoració personal de com va anar la presentació i de com em vaig sentir jo parlant davant dels companys, no puc menys que ser optimista. El metòdic treball realitzat a priori va deixar poques fisures a l'hora de la veritat, i així, tot va resultar fluïd i natural. Podria dir que va quedar força rodó.

És interessant que parem especial atenció a l'habilitat expositiva dels companys i a la nostra pròpia, ja que aquest serà un dels elements més importants de la nostra feina. Trobo que els meus companys van desenvolupar les idees amb prou traça i sense entrebancs. La última companya, la Marta, va tenir poc a dir finalment, ja que estava previst que expliqués les dinàmiques i sembla que, en certa mesura, es van explicar per sí soles. Pel que fa a mi, trobo que me'n surto força bé a l'hora de parlar en públic. Pels estudis que he cursat amb anterioritat (Integració Social i Comunicació Audiovisual), estic acostumat a aquestes pràctiques i no m'espanten especialment. No obstant, em moc en un terreny incert en què de vegades em sento molt segur i de vegades molt insegur. Gairebé mai assajo les presentacions, sempre penso que ja me'n sortiré, que tinc facilitat per improvisar, però al final, moltes vegades, no acabo del tot satisfet ja que trobo que m'he repetit massa que m'he encallat o que no he sabut explicar els conceptes de la millor manera, ja que ni jo mateix els tenia prou clars. D'això en dedueixo dues coses d'especial rellevància:

1- Per presentar un tema amb eficàcia, cal que tinguem claríssim allò que expliquem. El primer pas és interioritzar els conceptes, fer-los nostres. Si ens proposem transmetre quelcom que no tenim clar, estem condemnats al fracàs.

2- Explicar amb habilitat qualsevol cosa davant d'una audiència no és fàcil. Si no tenim molta pràctica, és imprescindible assajar, fer exercicis pràctics. Parlar en públic és com fer teatre: requereix assaig i experiència; la improvisació pot funcionar, però no és segur. En aquest sentit, m'agradaria recomanar un llibre de Lluís Pastor que va ser la guia per una assignatura impartida per ell mateix que jo vaig cursar a Comunicació Audiovisual. Aquesta és la referència:

LLUÍS PASTOR (2007) Retòrica exprés. El sistema ràpid basat en els clàssics per comunicar amb èxit. Barcelona: UOC

Aquest manual, ofereix unes eines pràctiques que tenen les seves referències en tots aquells que han estat mestres en l'art de la retòrica. Des dels Sofistes fins als polítics d'avui. Molt recomanable.