Igual que en l'entrada anterior, aquí treballarem en base al llibre El ordenador invisible de Begoña Gros. En aquest cas, els capítols que conformen l'última lectura del bloc són "Selección de medios" i "Selección de métodos". Igual que en l'altra lectura, es tracta d'unes orientacions molt pràctiques enfocades directament a l'educació i amb els aspectes teòrics justos i necessaris. En el primer capítol es tracta la selecció dels mitjans a emprar. És a dir, es donen una sèrie de criteris pel profesorat a l'hora d'escollir un software o un altre. En resum, el que ve a destacar Begoña Gros és que a banda de la qualitat del software, cal parar molta atenció als objectius educatius, el tipus d'alumnat, els seus coneixements previs, la metodologia de treball, l'avaluació que es podrà fer... En definitiva, pel fet d'utlitzar l'ordinador no s'han de fer les coses a la babalà sinó que cal que siguem conscients i metòdics més que mai. Després d'aquestes consideracions, l'autora presenta una classificació d'eines informàtiques i n'explica les principals característiques. Queda molt ben il·lustrat en el següent quadre:
Seguidament, s'explica explica que el tipus de programari que emprem condicionarà la interacció de l'alumne amb la màquina. D'aquesta manera, es selecciona una modalitat o una altra en funció del fonament pedagògic del que partim. Utilitzarem un segon quadre per mostrar la idea:
Abans d'acabar el capítol, ens trobem amb una reflexió força complexa sobre la interacció profesor-software-alumne. Em costa una mica entendre amb profunditat la idea, però n'extrec essencialment que la selecció de software ha d'ésser avaluada en funció del tipus o qualitat de la interacció que generi entre els actors del context educatiu. Per finalitzar el capítol, Gros fa un petit recull del tipus de recursos que existeixen (o existien en el seu moment) per cada etapa educatva.
En el segon capítol s'analitza la selecció del mètode a emprar amb respecte al programari que s'utilitzi. En paraules de Gros, la selecció del producte informàtic, el seu valor i eficàcia no està condicionada nom´s pel propi mitjà sinó , sobretot, per la integració en l'activitat pedagògica dissenyada pel professor. Així doncs, es manifesta amb claredat el canvi de rol en el professor que suposen les TIC: ha de deixar de ser un transmissor del coneixement per convertir-se en un mediador, facilitador del procés d'ensenyament-aprenentatge. L'autora atribueix al docent cinc rols envers les noves tecnologies: proveidor de recursos, organitzador, tutor, investigador i facilitador. Novament ens trobem amb una encertada classificació de mètodes, relacionats amb els seus objectius, que podem mostrar facilment amb un dels quadres elaborats per la autora:
No cal dir que les descripciones de totes les classificacions que fa Begoña Gros són força complertes i, tot i que en aquesta entrada m'he extès més que de costum perquè trobo especialment interessant l'article, no pretenc ser exhaustiu. Així doncs, per acabar, adjuntaré un quart gràfic on es relaciona el tipus de software (primer quadre) amb el tipus de mètode (tercer quadre). És una manera sintètica de donar coherència als dos últims capítols de la lectura i, a més, aquesta petita guia pot ser-nos molt útil en la nostra pràctica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario