Ordinadors a l'aula

El quart text de l'assignatura està extret del llibre El ordenador invisible. Hacia la apropiación del ordenador en la enseñanza de Begoña Gros i és el capítol "La integración curricular". Aquí s'explica que existeixen diferents enfocaments pedagògics (transmissor, pràctic i crític) vers les noves tecnologies que posen l'èmfasi en diferents punts. Begoña Gros considera que segurament cal agafar elements dels tres models per aconseguir un ús més integral i profitós de les TIC. També assenyala la importància del paper del professorat quan a la programació i l'adaptació del software a les necessitats de l'alumnat. Després d'aquestes reflexions, la autora obre un interrogant referent a la col·locació física dels ordinadors al centre escolar i les implicacions pràctiques que això tindria. El model més extès al nostre país és el de la clàssica aula d'informàtica, que no és l'espai habitual d'un grup sinó que és un espai comú de treball per diversos grups o per tot el centre escolar. Aquest model resulta més rentable però, per altra banda, resta agilitat al treball puntual que es pot fer amb ordinadors dins de qualsevol assignatura. Col·locar ordinadors (portàtils) a l'aula habitual podria ser una mesura excel·lent, però suposaria una despesa inassumible. Cal considerar, no obstant, quants equips serien necessaris per determinades tasques, quina seria la metodologia de treball (amb grup, individualment) i d'aquesta manera reonsiderar el model predominant sense oblidar els pressupostos raonables. Begoña Gros també descriu la localització de mitjans i recursos en termes de rendibilitat, amortització i competència dels professionals que han de gestionar les eines informàtiques. Menciona el recurs virtual de la Generalitat http://www.xtec.cat/ i la valora com un excel·lent centre de recursos a l'abast de tothom. Finalment, es dediquen unes pàgines del text a oferir recursos útils d'internet per orientar a professionals davant la basta diversitat de la xarxa.

De tots els textos revisats fins ara, aquest potser és el que té una orientació més explícita cap a l'educació i fa uns plantejaments d'allò més pràctics. Com que fins ara es podria dir que en realitat hem parlat en abstracte quan a les TIC i les implicacions educatives que té, em resulten molt interessants els plantejaments que fa Begoña Gros pel que fa a l'ús dels equips i del software i el paper que hi han de tenir els mestres. Sembla ser que blogs, webquests, Jclics i l'entorn d'internet en conjunt tenen una aplicació didàctica i educativa que cal aprofitar amb seny i eficàcia. Així, com Gros manifesta, la implicació de tot el professorat i el fàcil accés als recursos és imprescindible.